diumenge, 22 de maig del 2011

Concert Sonocromàtic

Neil Harbisson
Neil Harbisson té acromatòpsia, una deficiència visual que l’obliga a veure el món en blanc i negre. És  el primer cyborg del món reconegut per un govern.
Neil és un artista sonocromàtic irlandés - britànic. Als 21 anys va co-crear i instal·lar-se un eyebord al cap per poder escoltar els colors. 
Gràcies als seus extensos estudis musicals, el 2004 va crear l’Escala Sonocromàtica Pura, una escala basada en la transposició directa de les freqüències de llum a freqüències de so i l’Escala Sonocromàtica Musical, una escala microtonal de 360 notes en una octava basada en al transposició logarítmica de les freqüències d'un cercle cromàtic.   
L'artista i els colors

El passat dimecres 19 de maig a les 19.30h va oferir un concert sonocromàtic al campus de la Comunicació Poble-Nou de la Universitat Pompeu Fabra. 
Va ser la primera mostra en directe de les escales que ha creat l’artista.
Quatre cantants cyborg, Anna Bassas, Agnès Esquerra, Tete Galingou i Júlia Harbisson, van cantar els colors que es projectaven a la pantalla. Aquests rerpresentaven  des de banderes, de molts països fins a cares o tons de veus.
Eyebord creat per Harbisson


 Durant la projecció dels colors, la ballarina Moon Ribas va presentar una coreografia que acompanyava el cant de les cyborg.

diumenge, 15 de maig del 2011

MAIG CORAL 2011

Cartell de la 28ena edició del Maig Coral
Arriba el mes de maig i amb ell una gran cita per a les corals catalanes. Un any més Barcelona ha acollit la 28ena edició del Maig Coral, un cicle coral organitzat per la Federació Catalana d’Entitats Corals i l’Ajuntament de Barcelona. 
Aquesta activitat és de llarga tradició i aquest any l'escenari proposat ha estat l’església de Sant Pere de les Puel·les, al barri de la Rivera.
 
Com diu l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, “la nostra ciutat compta amb una àmplia xarxa d’entitats corals, amb més de cent vint formacions distribuïdes per tot el territori barceloní, que demostra que el cant coral està molt arrelat en la vida dels nostres barris i de la ciutadania”.

Els concerts van començar el 6 de maig amb l’actuació de les corals Sant Ignasi, Orfeó Atlàntida i cor Albada, i el concert de cloenda anirà a càrrec del Cor de cambra Fòrum Vocal el dia 28 de maig al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona.


INFORMACIÓ GENERAL

Lloc:
Església de Sant Pere de les Puel·les. Plaça de Sant Pere, s/n.

Preus per concert:
– Entrada general: 8 euros.
– Entrada per a cantaires de la FCEC: 6 euros
(imprescindible presentar el carnet).
– Concert de cloenda: entrada amb invitació.

Venda de localitats:
el mateix dia del concert, a l’església de Sant Pere de les Puel·les.

Informació:
Federació Catalana d’Entitats Corals
Demarcació del Barcelonès
Via Laietana 54, 2n pis, despatx 213 - 08003 Barcelona
Telf. 93 268 06 68
www.fcec.cat
C/e: barcelones@fcec.cat

dissabte, 7 de maig del 2011

LA GUERRA DEL FUTBOL


Finalment, les dues nacions van signar el Tractat General de Pau a Lima, Perú el 30 d'octubre de 1980 pel qual la disputa fronterera es resoldria en la Cort Internacional de Justícia.
Imatge del partit entre Hondures i El Salvador
La Guerra del Futbol, també coneguda com la Guerra de les 100 hores, va ser anomenada així perquè el pretext per iniciar-se van ser els incidents derivats d'un partit de futbol que va enfrontar les seleccions nacionals d'Hondures i El Salvador. Va ser popularment batejada així pel fet que durant un partit de les eliminatòries a la Copa del Món de Futbol de 1970 entre Hondures i El Salvador es van evidenciar les tensions polítiques entre aquests dos països que finalment els van portar a un conflicte armat. Va ser una guerra breu (va durar només 6 dies) entre El Salvador i Hondures el 1969.


El 1969 es va produir  la invasió del sud d'Hondures per l'Exèrcit i l'Aviació salvadorenca. Aquest conflicte tenia el seu origen en la dècada de 1920, quan milers de salvadorencs emigrar a Hondures a la recerca de millorar les seves condicions de vida. A finals de la dècada de 1960, el govern hondureny estava sota pressió d'organitzacions populars demandant una reforma agrària. A la comunitat salvadorenca, que sobrepassava els 3.000, li van ser confiscats negocis i propietats. Això va generar un clima de violència contra els salvadorencs, amb l'aprovació del govern de López Arellano. El Salvador va prendre acció i el 14 juliol 1969 va envair Hondures.

Fonts estimen que en aquesta guerra van morir més de 2.000 persones. La guerra va ser etiquetada per Richard Kapuscinsky com la "Guerra del Futbol", ja que el seu inici va coincidir amb una escaramussa generada entre els seguidors de les seleccions dels dos països després de la tercera trobada del campionat per l'eliminació cap a la Copa del Món 1970.


Imatge del conflicte entre els dos països

Els mitjans de comunicació d'ambdós països van jugar un rol important, encoratjant l'odi entre hondurenys i salvadorencs. Els conservadors en el poder a El Salvador temien que més pagesos implicarien més pressions a redistribuir la terra a El Salvador, raó per la qual van decidir intervenir militarment a Hondures.



El 14 de juliol de 1969, l'exèrcit salvadorenc va llançar un atac contra Hondures i va aconseguir apropar-se a la capital hondurenya Tegucigalpa. L'Organització d'Estats Americans va negociar un alto el foc que va entrar en vigor el 20 de juliol. Les tropes salvadorenques es van retirar a principis d'agost.

diumenge, 1 de maig del 2011

J.S. BACH BWV 131 "Ays der Tiefen rufe ich, Herr, zu dir"


Programa del concert

La coral Sinera dels Lluïsos de Gràcia va oferir el passat dissabte 2 d’abril la cantata BWV 131 de J.S. Bach. El concert va ser a l’Església dels Caputxins de Sarrià a les 19 de la tarda.
El cor ja havia estrenat la cantata el divendres 25 de març i es tornava a oferir també el diumenge 3 d’abril a l’Església de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau a les 12h.
BWV 131 és una cantata sagrada composada per l’alemany Johann Sebastian Bach entre el 1707 i el 1708 a Mühlhausen. Està classificada entre les primeres cantates escrites pel músic.
Bach va musicar el Salm 130. El va dividir en 5 passatges, la música dels quals és clarament identificable amb cada tema del text del Salm, que són els següents:

J.S. Bach

1.       Simfonia i Cor: Ays der Tiefen rufe ich, Herr, zu dir (Des de l’abisme et crido, Senyor)
2.       Arioso (baix) amb coral (sopranos): So du willst, Herr, Sünde zurechnen, Herr, wer wird bestehen ? (Si teníeu en compte els pecats, Senyor, qui es podria sostenir?)
3.       Cor: Ich harre des Herrn, meine Seele harret, und ich hoffe auf sein Wort (Espero Senyor, la meva ànima hi espera i confio en la seva paraula).
4.       Ària (tenor) amb coral (contralts): Meine Seele wartet auf den Herrn von einer Morgenwache bis zu der andern (La meva ànima espera en el Senyor, des de la vetlla del matí fins l’endemà).
5.       Cor: Israel hoffe auf den Herrn; denn bei dem Herrn ist die Gnade und viel Erlösung bei ihm (Israel, confia en el Senyor, perquè en el Senyor hi ha la misericòrdia i la redempció generosa).
Cal destacar l’actuació brillant del cor jove Sinera, del seu director Pau Jorquera i dels solistes Pablo Larraz (tenor) i Josep Ramon Olivé (baix).

divendres, 22 d’abril del 2011

40 El Musical

Cartell promocional de l'espectacle

Qui no pateixi la crisi pot malgastar els diners anant a veure coses com 40 El Musical. Qui tingui vergonya (com jo) de dir que ha anat a veure aquest espectacle (en el sentit més ridícul del mot) no cal que ho digui; tots tenim secrets, penes i vergonyes.
40 El Musical: un exitàs que encara no entenc. Un divertimento que segons la premsa han vist 250.000 persones a Madrid, al Teatre Rialto. A Barcelona encara està en cartellera, però esperem que els resultats siguin més esperançadors.
Queda clar que en aquest país no en sabem de fer musicals. Queda clar que la cultura musical la tenim ben enterrada. Ens queda a anys llum el Mamma Mia! de Catherine Johnson i ABBA. Ara tenim la sort de comptar amb Naím i Gisela. Sí, sí, els d’Operación Triunfo. Vet aquí l’èxit de la producció!

Una imatge de 40 El Musical

Una DJ estupenda anima el públic minuts abans de començar l’espectacle. Homes i dones amb l’arròs ben passat movent l’esquelet al pati de butaques. Tot un paisatge. I seguidament «Las canciones de tu vida se suben al escenario» tal com diu el cartell promocional de l’espectacle. Si? Segur? El que deia, amarga cultura musical.
L’argument, el típic: un grup d’amics obligats a enfrontar-se a les seves vides i als seus conflictes, assumir que ja no són adolescents i que han d’escollir el seu camí (i per això cantem, esclar). El protagonista del musical inicia un ràdioblog a Internet en el qual es dedica a explicar les intimitats dels seus amics: un triangle amorós, enveja , amistat, traïció, etc. cada tema lligat amb una cançó.

Si tenim una declaració d’amor, els enamorats canten Boi per tu. I així anar fent. I permeteu-me acabar amb l’únic elogi merescut: de 13 actors i 19 ballarins només un professional com Déu mana, el de les llums. Bona feina
El gust final: amarg. Un capítol de Tom i Jerry hagués sigut molt més interessant.

diumenge, 17 d’abril del 2011

'L'art del menjar. De la natura morta a Ferran Adrià' la nova exposició de La Pedrera

Una de les peces amb més èxit de la mostra.
Mona Hatoum (2002) Grater Divide
Del 15 de març al 26 de juny es pot visitar gratuïtament a La Pedrera l’exposició L’art del menjar .De la natura morta a Ferran Adrià d’Obra Social de CatalunyaCaixa. La mostra és un acostament a la relació que l’art i el menjar han mantingut al llarg de la història moderna.

A través de 130 obres de 76 artistes, L’art del menjar ofereix una àmplia visió de la relació tan intensa que l'art i el menjar mantenen des dels orígens i la consolidació del gènere de la «natura morta» al segle XVII, fins als nostres dies.


L’exposició documenta projectes significatius en l’àmbit de la performance i altres procediments, com la instal·lació o el vídeo, que ens situen directament en la gastronomia com una forma d’art. La proposta posa també l’accent en els artistes cuiners que als anys 70 van radicalitzar els seus plantejaments i van postular l’activitat del restaurant com a fet artístic; per exemple, Spoerri amb el Restaurant Spoerri a Düsseldorf, o a Nova York el restaurant Food de Gordon Matta-Clark i El Internacional de Miralda.

Jana Sterbak (1996): Chair Apollinaire
Per últim, seguint aquesta línia d’investigació, l’exposició també vol reivindicar, a través de la figura excepcional de Ferran Adrià, la gastronomia en la seva concepció radical i experimental, considerant-la com una acció creativa amb uns codis i procediments definits. La gastronomia com a composició, la gastronomia com a provocació, la gastronomia com a pensament.

Hi ha un seguit d’activitats paral·leles a l’exposició que giren al voltant del menjar i l’art com conferències, concerts o activitats sensorials.
La propera exposició que ens oferirà l’Obra Social de CatalunyaCaixa a La Pedrera serà del 19 de juliol al 25 de setembre de 2011 amb el fotògraf català Francesc Català-Roca com a protagonista.

diumenge, 10 d’abril del 2011

L’islam explicat als nostres fills, Tahar Ben Jelloun


Ben Jelloun, Tahar: L'islam explicat als nostres fills.

El prestigiós narrador marroquí Tahar Ben Jelloun (Fes, 1944), premi Goncourt i autor d’una extensa obra assagística i novel·lística, amb catorze llibres traduïts al català, presenta una lúcida aproximació al món de l’Islam amb L’islam explicat als nostres fills (La Magrana-RBA).
La contraportada de la publicació ja ens deixa entreveure una lectura interessant i obligada per tot periodista.
“L’onze de setembre del 2001 un atemptat colpeix el món occidental. Dos avions s’estavellen contra les Torres Bessones a Manhattan; Amèrica està trastornada; els mitjans de comunicació no paren de repetir imatges de guerra; la por a un altre atac terrorista es propaga; tots els àrabs esdevenen sospitosos. És en aquest escenari que neix la conversa entre Tahar Ben Jelloun i la seva filla de deu anys, que es troba a disgust amb els seus iguals, amb els seus propis orígens musulmans, davant duna televisió que continua dient que «els musulmans són tots dolents».Ben Jelloun explica, amb simplicitat però fugint de qualsevol simplificació, què és l’Islam, quina és la diferència entre àrabs i musulmans, què és el fanatisme, què és el terrorisme, quin espai té la tolerància al món àrab, quines lliçons ha donat al món occidental... tot de preguntes plantejades per la seva filla i altres nens”.
Vaig començar llegint aquest llibre per una qüestió purament puntual. Buscava informació. Havia de fer una entrevista en profunditat sobre un tema d’actualitat per una assignatura de la universitat. El tema del fanatisme religiós sempre m’havia cridat l’atenció. Buscava informació i em va arribar a les mans aquest llibre. En un primer moment, se’l pot anomenar llibre, però després, és gairebé obligatori denominar-lo manual; manual que tot periodista s’hauria de llegir.
De la manera més senzilla, l’escriptor explica quins són els orígens de l’Islam, d’aquesta religió que tanta por fa al món occidental. Explica com ha evolucionat la religió, i com ho ha fet l’islamisme en relació a la resta del món. Explica com hem arribat al moment actual, en aquest punt on tot és crispació, on tot és guerra, on assenyalem a l’islamisme amb el dit i no ens sentim culpables.

LA FRASE DE L’AUTOR
“No me’n refio gens de la globalització, perquè per a mi és sinònim d’americanització, el poder del fort contra el feble. I em fa por”.

Penso que és un doctorat que tothom qui vol opinar sobre el món, la concepció i la cultura musulmana ha de llegir perquè explica més del que a alguns els interessa que la gent sàpiga, explica més del que els mitjans de comunicació sempre han explicat.
M’agradaria deixar aquí una pregunta que el diari AVUI li feia a l’autor el 14 de març de 2002 que resumeix l’objectiu (molt interessant, per cert) pel qual està escrit el llibre.

"L’islam explicat als nostres fills era un llibre urgent?
Totalment. El vaig començar a escriure el 12 de setembre al matí, perquè calia rectificar urgentment els prejudicis i els errors sobre l’Islam dels mitjans de comunicació i de la gent en general. De fet, aquest llibre l’he escrit sobretot en tant que pare de família. Quan vaig sentir els comentaris que feien els meus fills sobre els atemptats em vaig dir que calia rectificar les coses, que era indispensable recordar- los què és l’Islam. El cas és que el vaig començar a escriure l’endemà de l’11 de setembre, llegint i rellegint molts llibres, estudiant amb profunditat l’Alcorà. Al final hi he estat treballant intensament durant tres mesos. És un llibre pedagògic, clar i senzill, per explicar als nens què és l’Islam".