Carles Pastrana va arribar l’any 1979 a la comarca del Priorat quan encara era un racó de món desconegut i on la terra encara estava poc valorada. Ell i la seva dona, Mariona, van treballar de valent per aixecar el que ara és un dels emplaçaments més importants i coneguts per produir bon vi. La transformació que ha patit la comarca del Priorat es concreta en 180 cellers i la feina de la parella es reconeix per tenir un dels vins, Clos de l’Obac, situat al top de les guies i revistes més influents de tot el món.
 |
| Exemplar del vi propietat de Carles Pastrana |
Sí que és cert que es pot traçar una línia per definir quin vi és bo i quin és dolent, però qui té la potestat d’opinar o afirmar quelcom sobre un vi? O, encara més, qui té la potestat de publicar qualsevol escrit, crítica o opinió sobre un vi? Per tant, existeix el periodisme del vi, si entenem periodisme com informació estricta i contrastada? Algú pot contrastar si realment aquell vi té gust a fruites del bosc o bé a maduixes?
Arribats a aquest punt veiem com es dibuixa un debat molt interessant al voltant del vi i totes les opinions que es poden publicar sobre aquest terreny tan subjectiu. Debat que continuarà obert fins que, segons Pastrana, algú intenti trobar una nova forma per fer periodisme del vi. Es podria començar per establir un codi que regularitzi el llenguatge vinater?
La inexistència d’un codi per referir-nos als vins, als gustos i les sensacions que aquests ens transmeten dificulta encara més la ja complexa indústria dels vins. Avui a CULTURA en xarxa intentarem fer-ne quatre apunts i, en la mesura que puguem, treure’n aigua clara.
