TEATRE: Petits crims conjugals

"Els homes busquen una amant per continuar amb la dona, les dones el busquen per deixar a l'home"

El dissabte 19 de febrer vaig anar al teatre. El Poliorama presenta des del 16 de febrer fins el 24 d’abril Petits crims conjugals, una obra d’Eric-Emmanuel Schmitt sota la direcció de Xicu Masó i la protagonització de Ramon Madaula i Laura Conejero. El resultat: un sabor de boca faltat de sal i pebre; gust i personalitat.

Com diu l’autor, Eric-Emmanuel Schmitt: “Mai he entès a quin gènere pertany la vida de parella. Comèdia o tragèdia? De l’única cosa que estic segur és que pertany al gènere dramàtic”.

Doncs ni dramàtica, ni còmica, ni trepidant, ni exòtica, ni sorprenent, ni tampoc, desastrosa. Petits crims conjugals cavalca entre l’entreteniment i l’avorriment. Quan comences a mirar les cares del públic, senyal d’avorriment. Quan de tant en tant se t’escapa alguna rialla, senyal d’entreteniment.

El tàndem Madaula-Conejero salven el muntatge que ni de bon tros es pot comparar amb l‘èxit tant de públic com de crítica de El Llibertí, també d’Schmitt. La producció m’ha recordat, en certs moments, a una imitació de l’enginy i la mestria del Mètode Grönholm que aconsegueix la immersió total del públic en l’acció i que aquest se senti confós en relació a una trama que dóna girs de 360 graus contínuament. 

Petis crims conjugals no aconsegueix aquesta màgia i es queda en el thriller senzill i planer que en certes ocasions acaba sent fred i pesat.

 

SINOPSI

Gilles és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa. Ha perdut completament la memòria. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? ¿Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure? La vida matrimonial és efectivament aquest infern-no de crueltat mental? I quan veiem a un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem, de fet, preguntar quin dels dos serà l’assassí?

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Eric-Emmanuel Schmitt. Traducció: Sergi Belbel. Direcció: Xicu Masó. Intèrprets: Laura Conejero (Lisa) i Ramon Madaula (Gilles).

Disseny de llums: Agustí Viladomat. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Figurinista: CarmePuigdevalliplantéS. Banda sonora: Eduardo Arbide.

Fotografia: Ros Ribas. Construcció de l’escenografia: Angelote (Escenografia Moià).

Direcció de producció: Josep Domènech. Producció executiva: Meri Notario.

Producció de: Bitó Produccions. Coproducció de R M, S.L. i 3xtr3s.

LLIBRES i cultura

Ara sí, arranca CULTURA en xarxa.

Començo a escriure el blog motivada per qüestions personals. Un company del programa de ràdio on col·laboro, Amadeu Carbó, va presentar divendres dia 11 de febrer de 2011 el seu llibre “El llibre dels Gegants de la Ciutat”.



Portada del llibre "El Llibre dels Gegants de la Ciutat"



La presentació va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la sala més noble de la ciutat, com hem dit, el divendres dia 11 de febrer de 2011 a les 19.00h de la tarda. Així doncs, tinc l’ocasió perfecta per parlar de cultura i alhora dedicar aquesta primera entrada del blog a la cultura feta a casa, a la cultura feta per un company.

Els protagonistes indiscutibles de la vetllada ja són a lloc: els Gegants de la Ciutat donen la benvinguda a tothom des del lateral de les portes d’entrada del Saló de Cent de Barcelona. Passades les 19h de la tarda, la sala plena de gom a gom, se suma en silenci esperant l’arribada dels altres protagonistes de la tarda: els encarregats de presentar el llibre.

Entren a la sala Jaume Bernadet, membre de Comediants i Amadeu Carbó, l’autor del llibre. També els acompanyen el president de la Coordinadora de Geganters, Toni Lucena, un membre d’aquesta mateixa entitat i la regidora de cultura. Els gegants, al seu darrere, entren solemnement interpretant la "Contradansa dels gegants" acompanyats per la cobla de flabiols i fiscorn "Els Perdigots".



Els Gegants de la Ciutat ballant al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona



L’acte continua amb el parlament dels integrants de la taula que presideix la sala. La Coordinadora de Geganters de Barcelona hi és present perquè és qui ha fet l’encàrrec a Amadeu Carbó d’escriure el llibre. I és que com comenta el president de l’entitat, Toni Lucena, la iniciativa va sorgir davant la inexistència d’un llibre que recollís la història dels gegants oficials de la ciutat.

El Saló de Cent fa goig tan ple. La taula presidencial està acompanyada a la seva dreta pels geganters de Barcelona i a la seva esquerra per un grup de nens i nenes. Són els infants que fan Festa Major i que donen vida als gegants. Aquesta és la raó per la qual el poeta Joan Maragall va cedir la propietat dels gegants de la ciutat a tots els nens i nenes.

Els parlamentaris recorden amb afany i donen les gràcies a totes aquelles persones implicades amb el món geganter sense les quals seria impossible tirar-lo endavant.



I finalment, després d’una forta dosi de sentiment tradicional català; l’explosió final, un fet històric. Els Gegants de la ciutat ballen per primer cop, d’ençà del seu naixement, al Saló de Cent de Barcelona.

I és així com els nostres gegants tanquen la presentació del seu llibre, es despedeixen de tots els presents i es retiren a descansar perquè l’endemà, dia de les Festes de Santa Eulàlia, tenen una cita amb tots els nens i nenes de la ciutat; els seus propietaris més estimats.



BENVINGUTS!

Avui encetem CULTURA en xarxa. I comencem explicant el perquè d’aquest espai web.

És un blog creat per a la realització de l’assignatura Periodisme Especialitzat en Cultura que es dóna dins la llicenciatura de Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona.

Cada setmana hi podreu trobar una nova entrada. Com diu el títol del blog, CULTURA en xarxa,  serà un espai dedicat a la cultura en general. Com que cultura significa una cosa diferent per a cadascú, com que cultura pot ser tot o res, intentaré presentar els continguts culturals que ens envolten des de diversos punts de vista. Parlarem des de cinema, llibres, teatre…fins a cultura tradicional catalana passant per mil i una coses més.

I com que la cultura col·lectiva i compartida és més cultura, us animo a comentar i a proposar-me nous temes per escriure i publicar. Espero la vostra col·laboració i que gaudiu molt llegint aquest blog.

Visca la cultura!