Un any més els premis Oscar han demostrat que els agrada seguir el guió establert. Les sorpreses no són dels seu agrat i sembla que les innovacions les deixen per una altra ocasió.I uns presentadors (James Franco y Anne Hathaway) també fluixos no van aconseguir donar un gust trencador a la nit del cinema.
En aquesta 83ena edició tot ha acabat sent l’esperat, amb risc zero. El to conservador es manté des del premi a la millor pel·lícula fins al guardó als millors efectes especials.
El que, a títol personal, va ser el reconeixement més encertat va ser per a Natalie Portman com a millor actriu.
El cigne negre em va marejar durant l’hora i mitja de film. Nina, la protagonista, encarnada per Natalie Portman, va desenvolupant el seu costat més fosc i temerari a mida que avança la pel·lícula. S’enfronta a Lily, la seva competència directa per interpretar el famós “El llac dels cignes”. Els moments de dansa, suor i sacrifici queden, malauradament, per darrere de les instantànies de bogeria i les seqüències de terror. En definitiva, la ficció per sobre de la realitat; una mescla molt dispersa on el límit entre invenció i existència era difícil de definir. Potser m’esperava una altra cosa quan vaig seure a la butaca del cinema...
Tot i així, una pel·lícula fluixa no desmereix un bon paper. Natalie Portman, entre la serenitat i la innocència, no ha deixat indiferent a ningú. Ha treballat i molt dur per realitzar aquest paper, i l’ha encertada. Crec que era l’actriu de Hollywood idònia per aquest paper: té un punt fràgil; de cigne blanc, però també el té de fúria, de seguretat o de sensualitat; de cigne negre. I pels que vulguin veure “Cigne negre”per Internet que s’afanyin perquè la llei Sinde va ser aprovada pel Congrés dels Diputats el passat dia 15 de febrer de 2011 i entrarà en vigor aquest estiu.
La setmana que ve, la llei Sinde a CULTURA en xarxa.
Fins aviat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada