La conegudíssima Llei Sinde ens toca ben de prop. I no només als que pensem que aquesta llei redueix l’espai per crear i enriquir-nos culturalment sinó a tots aquells que naveguin i consumeixin assíduament qualsevol tipus de producte de propietat aliena.
La llei va ser proposada el maig de l’any 2009 per la Ministra de Cultura Ángeles González-Sinde. Sinde és el nom informal (provinent del cognom de la ministra) que rep un apartat concret de la Llei d’Economia Sostenible anomenat “Disposició Final Segona.Aquesta Disposició Final Segona consisteix en una sèrie de canvis que afecten a la Llei de Serveis de la Societat de la Informació (més coneguda com LSSI), la Llei de Propietat Intel·lectual i la Llei Reguladora de la Jurisidicció Contenciosa-Administrativa (que es centra en la protecció de la propietat intel·lectual en l’àmbit de la societat de la informació i de comerç electrònic).
Amb la modificació d’aquestes lleis una Comissió Cultural (depenent del Ministeri de Cultura) tindran la potestat de tancar espais webs que, segons el seu criteri, vulneri drets de propietat intel·lectual amb la prèvia concessió dels Jutjats Centrals de la prèvia autorització de la Jurisidicció Contenciosa-Administrativa.
El poder de determinar si hi ha delicte o no el té l’administració (un òrgan del govern) i no el poder judicial (un jutge). Aquí hi trobem el que personalment és l’aspecte denunciable més important. No seria més just que aquesta decisió es prengués per via judicial? Fins a quin punt el Ministeri de Cultura pot executar aquest poder i determinar la nostra llibertat d’expressió i el lliure accés a la informació? És just que el paper del jutge es vegi tan reduït? En definitiva, el resultat final de la Llei Sinde és just?
 |
| Cartell de protesta de les pàgines webs |
Penso que amb aquesta nova mesura s’està limitant una font il·limitada de coneixement, d’obertura a molts camps de visió, d’investigació, de cultura, en resum, s’està empetitint el coneixement de la societat en el moment en què aquesta demana més i més informació, cultura, experiències, sabers...
Segur que no hi ha altres formes, altres vies per aturar el descontrol, el copyright a la xarxa? La Llei Sinde ha nascut precipitada i poc meditada. És aquesta, doncs, la única solució que s’ha pogut trobar?
És una llei totalment incoherent. L'única potestat que tindran és la de tancar les pàgines allotjades aquí que continguin els enllaços cap als servidors. Pàgines com Megaupload o Rapidshare tenen seu a Suïssa i la Llei Sinde no pot actuar contra elles... De què serveix tancar Seriesyonkis, per exemple? El que faran, en comptes de fer servir un domini .com o .es serà allotjar-se en un domini sudamericà, per posar un exemple, i s'ha acabat el problema...
ResponElimina