TEATRE: Petits crims conjugals

"Els homes busquen una amant per continuar amb la dona, les dones el busquen per deixar a l'home"

El dissabte 19 de febrer vaig anar al teatre. El Poliorama presenta des del 16 de febrer fins el 24 d’abril Petits crims conjugals, una obra d’Eric-Emmanuel Schmitt sota la direcció de Xicu Masó i la protagonització de Ramon Madaula i Laura Conejero. El resultat: un sabor de boca faltat de sal i pebre; gust i personalitat.

Com diu l’autor, Eric-Emmanuel Schmitt: “Mai he entès a quin gènere pertany la vida de parella. Comèdia o tragèdia? De l’única cosa que estic segur és que pertany al gènere dramàtic”.

Doncs ni dramàtica, ni còmica, ni trepidant, ni exòtica, ni sorprenent, ni tampoc, desastrosa. Petits crims conjugals cavalca entre l’entreteniment i l’avorriment. Quan comences a mirar les cares del públic, senyal d’avorriment. Quan de tant en tant se t’escapa alguna rialla, senyal d’entreteniment.

El tàndem Madaula-Conejero salven el muntatge que ni de bon tros es pot comparar amb l‘èxit tant de públic com de crítica de El Llibertí, també d’Schmitt. La producció m’ha recordat, en certs moments, a una imitació de l’enginy i la mestria del Mètode Grönholm que aconsegueix la immersió total del públic en l’acció i que aquest se senti confós en relació a una trama que dóna girs de 360 graus contínuament. 

Petis crims conjugals no aconsegueix aquesta màgia i es queda en el thriller senzill i planer que en certes ocasions acaba sent fred i pesat.

 

SINOPSI

Gilles és víctima d’un misteriós accident. Després de passar una temporada a l’hospital, torna a casa amb la seva dona, Lisa. Ha perdut completament la memòria. Qui és ell? I qui és Lisa? Com era abans la seva vida de parella? A partir del que ella li explica, Gilles intenta reconstruir la seva pròpia vida. Però, i si Lisa va mentir? ¿Ell és realment tal com ella el descriu? I ella, és en efecte la seva dona? S’obre camí una veritat inesperada. A qui creure? La vida matrimonial és efectivament aquest infern-no de crueltat mental? I quan veiem a un home i una dona davant l’alcalde o el sacerdot, hem, de fet, preguntar quin dels dos serà l’assassí?

FITXA ARTÍSTICA

Autor: Eric-Emmanuel Schmitt. Traducció: Sergi Belbel. Direcció: Xicu Masó. Intèrprets: Laura Conejero (Lisa) i Ramon Madaula (Gilles).

Disseny de llums: Agustí Viladomat. Escenografia: Bibiana Puigdefàbregas. Figurinista: CarmePuigdevalliplantéS. Banda sonora: Eduardo Arbide.

Fotografia: Ros Ribas. Construcció de l’escenografia: Angelote (Escenografia Moià).

Direcció de producció: Josep Domènech. Producció executiva: Meri Notario.

Producció de: Bitó Produccions. Coproducció de R M, S.L. i 3xtr3s.