LLIBRES i cultura

Ara sí, arranca CULTURA en xarxa.

Començo a escriure el blog motivada per qüestions personals. Un company del programa de ràdio on col·laboro, Amadeu Carbó, va presentar divendres dia 11 de febrer de 2011 el seu llibre “El llibre dels Gegants de la Ciutat”.



Portada del llibre "El Llibre dels Gegants de la Ciutat"



La presentació va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona, la sala més noble de la ciutat, com hem dit, el divendres dia 11 de febrer de 2011 a les 19.00h de la tarda. Així doncs, tinc l’ocasió perfecta per parlar de cultura i alhora dedicar aquesta primera entrada del blog a la cultura feta a casa, a la cultura feta per un company.

Els protagonistes indiscutibles de la vetllada ja són a lloc: els Gegants de la Ciutat donen la benvinguda a tothom des del lateral de les portes d’entrada del Saló de Cent de Barcelona. Passades les 19h de la tarda, la sala plena de gom a gom, se suma en silenci esperant l’arribada dels altres protagonistes de la tarda: els encarregats de presentar el llibre.

Entren a la sala Jaume Bernadet, membre de Comediants i Amadeu Carbó, l’autor del llibre. També els acompanyen el president de la Coordinadora de Geganters, Toni Lucena, un membre d’aquesta mateixa entitat i la regidora de cultura. Els gegants, al seu darrere, entren solemnement interpretant la "Contradansa dels gegants" acompanyats per la cobla de flabiols i fiscorn "Els Perdigots".



Els Gegants de la Ciutat ballant al Saló de Cent de l'Ajuntament de Barcelona



L’acte continua amb el parlament dels integrants de la taula que presideix la sala. La Coordinadora de Geganters de Barcelona hi és present perquè és qui ha fet l’encàrrec a Amadeu Carbó d’escriure el llibre. I és que com comenta el president de l’entitat, Toni Lucena, la iniciativa va sorgir davant la inexistència d’un llibre que recollís la història dels gegants oficials de la ciutat.

El Saló de Cent fa goig tan ple. La taula presidencial està acompanyada a la seva dreta pels geganters de Barcelona i a la seva esquerra per un grup de nens i nenes. Són els infants que fan Festa Major i que donen vida als gegants. Aquesta és la raó per la qual el poeta Joan Maragall va cedir la propietat dels gegants de la ciutat a tots els nens i nenes.

Els parlamentaris recorden amb afany i donen les gràcies a totes aquelles persones implicades amb el món geganter sense les quals seria impossible tirar-lo endavant.



I finalment, després d’una forta dosi de sentiment tradicional català; l’explosió final, un fet històric. Els Gegants de la ciutat ballen per primer cop, d’ençà del seu naixement, al Saló de Cent de Barcelona.

I és així com els nostres gegants tanquen la presentació del seu llibre, es despedeixen de tots els presents i es retiren a descansar perquè l’endemà, dia de les Festes de Santa Eulàlia, tenen una cita amb tots els nens i nenes de la ciutat; els seus propietaris més estimats.